Tue 19 Jun 2007
Els teus ulls, que són els meus en les nits fosques, plenes d’estrelles enmig dels arbres i les planes.
El color de la teva pell, blanca com la neu que t’acaricia a l’hivern quan ets el meu abric enmig de la tempesta.
La teva veu, única, inconfusible i dolça, i la teva respiració, que s’accelera quan t’acaricio.
Deixa’m que t’agafi fort entre els braços i que et guii, cada dia, fins allà on tu i jo ens proposem, si pot ser, una mica més a prop del cel.